José Antonio Fortuny, escriptor amb atròfia muscular espinal: “Sóc una persona amb moltes inquietuds”

Després de set llargs anys de producció i investigació, l'escriptor menorquí José Antonio Fortuny ha publicat aquest any la seva tercera novel·la amb què es consolida com un prolífic i polifacètic autor illenc. El visitador, una radiografia del dolor és un text de ficció històrica basat en fets reals que recorre la vida i obra de John Howard, qui fou xèrif de Bedford i figura fundacional en la lluita pels drets humans de la seva època, així com per la reforma dels sistemes penitenciaris a Europa.

Fortuny, que pateix atròfia muscular espinal, promociona el seu llibre a través de les xarxes socials i dels mitjans de comunicació, ja que no pot sortir de casa. “Jo visc pràcticament en una habitació”, comenta. Segons el mateix Fortuny, la història d'aquell noble anglès del segle XVIII va aparèixer com un “enamorament sobtat” que va anar generant a l'autor un interès creixent que va derivar en un procés d'escriptura i documentació de diversos anys. A casa seva, a Maó, Fortuny rep a elDiario.es per explicar com ha estat el procés d'escriptura d'aquest tercer títol que, segons confessa, per moments va pensar que seria més lleuger.

“No és que sigui un llibre de gran extensió, El visitador té tot just 250 pàgines, però la gran dificultat ha estat el procés de documentació, que m'ha consumit moltíssim temps”, assenyala l'autor i afegeix que “el que és difícil ha estat combinar l'escriptura amb aquest procés continu de documentació”. “Només que un vulgui ambientar una mica el rerefons de la narració ja són moltes les qüestions que cal abordar: què es menjava al segle XVIII, com es desplaçaven, com vestien… tot això requereix molta documentació”, sosté.

Després dels seus llibres Diálogos con Álex i Alehop, dos textos en què aprofundeix en temàtiques i formats tan diferents com la sàtira social o l'assaig autobiogràfic, ha decidit apostar per una novel·la històrica. A què es deu aquest nou salt de format? Què el va portar a acostar-se a la figura de John Howard per fer el relat? Li va atreure alguna cosa en particular?

Sóc una persona amb moltes inquietuds, hi ha molts tipus de llibres que voldria escriure. El canvi de format és fruit de la meva curiositat, de tastar coses noves. En principi la idea era escriure una comèdia negra en clau de sàtira a propòsit de l'anunci de la construcció d'una presó de tercer grau a Menorca, una situació que anys enrere va fer parlar molt a l'illa, però li faltava aquella espurna que he de sentir a l'hora de posar-me a escriure de debò. No m'acabava d'enganxar la trama que vaig idear fins que va aparèixer la figura de John Howard. El que en vaig llegir em va fascinar. Me'n van atraure moltes coses. Sobretot perquè era una persona força desconeguda. Malgrat ser un dels primers defensors dels drets humans, el que més em va interessar era que John Howard fos un noble capaç de deixar-lo tot, de jugar-se la vida per a intentar ajudar els altres.

Malgrat ser un dels primers defensors dels drets humans, el que més em va interessar era que John Howard fos un noble capaç de deixar-lo tot, de jugar-se la vida per a intentar ajudar els altres

Es podria dir que El visitador cavalca entre la novel·la d'aventures i la ficció històrica. A quin públic apunta o a qui voldria arribar?

És una mica novel·la d'aventures i també és una mica novel·la romàntica. El públic de El visitador és molt ampli. Hi pot haver gent a qui enganxi perquè li agrada la història, gent que li atregui la trama aventurera i fins i tot el llibre de viatges. És un text molt senzill també, crec que la gent jove us pot interessar per conèixer una mica com va ser el XVIII. D'altra banda, també pot interessar gent que estigués vinculada a la integració social.

La novel·la recorre amb els personatges centrals l'Europa del segle XVIII en un moment d'intensos canvis socials i entaulen relació amb grans figures. Com va concebre la idea de barrejar en una mateixa història Mozart, Diderot o Josep II d'Habsburg?

Una pregunta molt interessant. En realitat Howard es va entrevistar amb gent molt important en aquesta època efectivament. Concretament amb Josep II d'Habsburg va mantenir una conversa molt tensa, aquesta escena és real. A més dels esmentats, hi va haver altres personatges que no es van vincular al seu moment directament amb el protagonista, però que d'alguna manera influeixen en el pensament. Per exemple, a propòsit de les investigacions que Howard va iniciar sobre la verola es troba amb Mozart de nen, que va sobreviure de miracle a la malaltia.

A propòsit de les investigacions que Howard va iniciar sobre la verola es troba amb Mozart de nen, que va sobreviure de miracle a la malaltia

En el desenvolupament de la trama va construint una picada d'ullet que vincula Howard amb Menorca i que té molt a veure amb el Llatzaret -infraestructura de titularitat pública construïda el 1793 com a fortalesa sanitària. Com definiria la relació del protagonista amb la història? Què va sentir en descobrir que existia aquest vincle?

Una altra pregunta molt interessant. Aquest llibre és ple de casualitats, per dir-ho així, de coincidències molt curioses. Quan vaig començar a escriure'l només coneixia la biografia de Howard. Quan més o menys portava la meitat del llibre escrit vaig saber de l'interès del protagonista pel Llatzaret de Menorca i es va anar creant una associació curiosa i important amb el protagonista i Menorca.

Em vaig quedar molt sorprès i impressionat. Jo visc pràcticament en una habitació sense poder sortir perquè tinc atròfia muscular espinal, una malaltia que em manté en cadira de rodes. Aleshores vaig pensar en aquest cercle: algú com jo, que es posa a fer un llibre sobre un viatge per Europa sobre un home d'un altre segle i la seva relació amb la lluita per la inclusió, la salut, els drets humans... Em va impressionar molt i per això la picada d'ullet a la portada on es pot veure el Llatzaret de Menorca.

Està en un moment de promoció de llibre, però no pot sortir de casa. Quina relació té amb les xarxes socials? Prefereix les trobades presencials o es fa a la virtualitat?

Sí, això és el més complicat. Jo crec que és el que menys m'agrada, encara que sí que m'agrada estar en contacte amb els lectors, és clar. Això de les xarxes socials ho porto regular, les faig servir i procuro aportar coses que no siguin el típic material de promoció, per exemple explicar curiositats i consells sobre com escriure llibres. D'altra banda vaig tirant cables aquí i allà. De vegades arriba alguna resposta, et fan algun article o ressenyen el llibre. El més bo de la virtualitat és que obvi pots arribar a molts llocs i t'escriuen de llocs llunyans.

Suposo que alguna vegada us haurà passat que us donen més atenció per la vostra condició de diversitat funcional que pels vostres llibres. Com es porta amb la mirada paternalista que de vegades s'estableix amb les persones diverses?

Sí, això m'ha passat alguna vegada. En general no m'importa, evidentment, parlar de la meva malaltia, però si algun crític se centra molt en el tema, procuro desviar-lo i reconduir el tema del llibre. L'altre dia vaig tenir una presentació davant d'un públic desconegut, en casos així sempre faig alguna broma. D'altra banda, és normal que hi hagi un cert interès sobre la meva condició.